diumenge, 15 de novembre del 2009

Una nova espècie de formiga endogea del País Basc


Stenamma nov. sp.

Durant l’any 2006 es va realitzar un estudi subvèncionat pel Govern Basc, sobre el coleòpters endogeus de la Comunitat Autònoma Basca.
Per portar a terme aquest estudi, és van triar pel seu interès naturalistic i de conservació un total de sis parcs naturals de les tres províncies basques. Els resultats van resultar prou interessants, ja que es van trobar diverses espècies noves per a la ciència, o be que encara no estaven citades per al País Basc.
També es van recol·lectar diverses espècies de formigues entre les quals s’ha trobat una nova espècie del gènere Stenamma.
Les formigues d’aquests gènere són de dificil localització i d’algunes espècies es coneixen molts pocs exemplar o be no s’han tornat ha trobar des de que van ser descrites. A la Península Ibèrica, han estat citades cinc espècies, però, d’aquestes nomès hem de considerar com a bones les cites de S. debile i S. striatulum.
La nova espècie en vies d’estudi, ha estat trobada en una mostra de sòl a la serra d’Aralar i es força característica ja que té el gastrum totalmen reticulat, caràcter totalment absent a la resta d’espècies europees i que sí que es troba en algunes espècies dels Estats Units i del Marroc.

diumenge, 8 de febrer del 2009

Coleòpters endogeus de la Serralada de Marina (Badalona)

Coiffaitiella benjamini

Turó d'en Seriol

Des de ja fa alguns anys m’he dedicat a estudiar la fauna de coleòpters endogeus de la Serralada de Marina, principalment a la vessant sud dins del terme municipal de Badalona. Val a dir què parlem d’una zona que es troba dins d’una de les àrees periurbanes més denses del sud d’Europa i que ha estat condicionada per la presència humana des de temps antics, patint importants, i en alguns casos, dràstiques transformacions. Tot això ha anat modelant un paisatge vegetal força complex que no presenta una dominància clara de cap tipus de formació. En condicions originals, la serralada hauria d’estar dominada per l’alzinar litoral típic que seria substituït per l’alzinar amb roures a les valls més encaixades i ombrívoles. Malgrat tot això, la fauna de coleòpters endogeus d’aquest territori ha resultat ser força rica i a priori poc afectada per aquestes transformacions, degut probablement a que les condicions ecològiques dels nivells profunds del sòl es mantenen prou isolades, malgrat la transformació que succeeix a la superfície. 

Les zones que he mostrejat a la Serralada de Marina, han estat principalment, la part alta de la Vall de Pomar i el Torrent de l’Amigó on s’han trobat un total de 13 espècies de coleòpters endogeus, d’aquestes, 11 són endemismes ibèrics i dos d’aquestes últimes són espècies noves per a la ciència. A la llista dessota apareixen enumerades les espècies trobades acompanyades d’una petita informació taxonòmica i corològica.

Carabidae

Microtyphlus (s.str) ganglbaueri Breit, 1908

Espècie endèmica de Catalunya, amb una distribució aproximada que va des del sud de Girona fins el Penedès, a la serralada de Marina es troba amb relativa facilitat fins i tot en prats sabanoides i zones molt degradades.

Leiodidae

Bathysciola zariquieyi Bolívar, 1919

Endemisme català que es distribueix per les serralades litorals i prelitorals entre el massís del Montseny i el Penedès, compta amb una subespècie descrita de la muntanya de Montserrat probablement de poc valor taxonòmic.

Staphylinidae

Paratyphlus sp. nov.

Es tracta d’una nova espècie en vies de ser publicada i de moment és l’espècie més septentrional del gènere, aquesta troballa posa de manifest el poc coneixement que tenim sobre l’entomofauna d’aquests tipus de microhàbitats. S’ha trobat en dos punts de la vall de Pomar.

Entomoculia barcelonensis Coiffait, 1962

Endemisme català que va ser descrit de la serra de Collserola en els anys 60 del passat segle i que no s’havia tornat a citar. A la serralada de Marina s'ha trobat en 3 estacions de mostreig. Aquesta és la segona cita, ampliant la seva distribució vers el nord.

Phloeocharis (Scotodytes) montnegrensis Hernando, 2000

Endemisme català descrit recentment de la serralada del Montnegre i que ara s’ha retrobat a la serralada de Marina, ampliant la seva àrea de distribució cap el sud, també s’ha trobat a la serra de Collserola i al massís del Montseny. A l’àrea d’estudi només l’he trobat en una estació de mostreig a la capçalera de la vall de Pomar.

Octavius tarragonensis Coiffait, 1963

Espècie endèmica de Catalunya amb dues subespècies que probablement no tinguin cap valor taxonòmic, segurament es tracta d’una espècie amb un àrea de distribució molt més gran del que sembla, ja que l’he trobat en diversos punts de la serralada Litoral Catalana, així com també en el Prepirineu. A l’àrea d’estudi només l’he trobat en una estació de mostreig a la capçalera de la vall de Pomar.

Typhlosorius nov. sp.

És una nova espècie que es troba en vies d’estudi, aquesta troballa és d’un gran interès ja que pertany a un gènere molt poc freqüent i no citat fins ara de Catalunya, les tres espècies fins ara conegudes d’aquest gènere es distribueixen pel sud del riu Ebre, entre el nord de Castelló i el nord d’Alacant i també a les illes Balears. 

Euplectus duponti Aubé, 1833

Espècie amb una àrea de distribució molt gran, ja que es coneix de l’Europa central i les illes Britàniques encara que sembla poc comuna. Viu tant a la capa d’humus com al medi edàfic profund. A l’àrea d’estudi només l’he trobat en dos estacions de mostreig de la vall de Pomar i sempre amb pocs espècimens.

Decatocerus catalonicus Besuchet, 1961

Endemisme català força rar que es va descriure als anys 60 dels voltants de Figueres i de Vallgorguina a la serra del Montnegre, des de llavors no s’havia tornat a trobar, per tant es tracta d’una cita molt interessant. A l’àrea d’estudi només l’he trobat en dos estacions de mostreig, una a la part mitja i l’altra a la capçalera de la vall de Pomar.

Scydmaenidae

Cephennium (Geodytes) cf. catalonicum Dodero, 1918

Endemisme català que es coneix d'unes poques localitats de les serralades Litorals i Prelitorals. El gènere Cephennium està pendent d’una revisió a nivell ibèric, ja que es coneixen un bon nombre d’espècies endogees del Pirineus i de la serralada Litoral Catalana que de moment són pràcticament impossibles d’identificar. A l’àrea d’estudi només l’he trobat en dues estacions de mostreig a la vall de Pomar.

Zopheridae

Langelandia (s.str.) reitteri Belon, 1882

De totes les espècies trobades a la serralada de Marina que viuen en aquest tipus d’ambient, és la que té un àrea de distribució més extensa, ja que es troba pràcticament per tota la mediterrània occidental, a la serralada de Marina, però, no és massa comuna. A l’àrea d’estudi només l’he trobat en una estació de mostreig a la capçalera de la vall de Pomar.

Bothrideridae

Abromus zariquieyi Dodero, 1916

Es coneix de nombroses localitats dels voltants de Barcelona i s’ha descrit una subespècie de Xeresa a València de validesa taxonòmica dubtosa. A l’àrea d’estudi és la segona espècie més abundant i està present en 4 de les estacions de mostreig.

Raymondionymidae

Coiffaitiella benjamini (Marquet, 1875)

Endemisme català que sembla força abundant en diversos punts de la serralada Litoral, però curiosament resta per definir quina és l’àrea de distribució que pot assolir, molt probablement es confon amb les altres espècies del gènere. A la serralada de Marina és una de les espècies més comunes ja que l’he trobat a totes les estacions de mostreig.